Bàsicament ens trobem dos tipus de glaucoma
· El glaucoma crònic simple
· El glaucoma agut
El glaucoma crònic simple és una malaltia del nervi òptic consistent en una atròfia progressiva del mateix, habitualment associada a una hipertensió ocular.
Existeix controvèrsia sobre el moment en què podem etiquetar a un pacient de glaucomatós, però habitualment s’accepta com a tal el pacient que ja té lesions estructurals i/o funcionals en el nervi òptic detectades per exploracions com ara l’exploració del fons d’ull, la campimetria i el OCT de nervi òptic.
Quan no es presenten aquestes alteracions qualifiquem el pacient de hipertens ocular. Atès que no tots els pacients responen igual davant les hipertensions oculars es considera més important l’exploració del nervi òptic que els valors absoluts de pressió intraocular. Per això és difícil respondre a la pregunta de “què tensions són normals a l’ull”. Podríem dir que cada pacient és un cas diferent i que en la consulta hi ha dos supòsits que ens poden cridar l’atenció:
· Una pressió intraocular per sobre de 20/21 mmHg
· L’aspecte del nervi òptic
Quan detectem un pacient sospitós de patir glaucoma es procedeix a completar el diagnòstic mitjançant la realització d’una sèrie d’exploracions complementàries com l’exploració del camp visual, l’anàlisi estructural del nervi òptic mitjançant l’OCT o la tomografia làser HRT i la paquimetria cornial per conèixer el gruix de la còrnia.
El glaucoma crònic simple és una malaltia silenciosa que no serà detectada pel propi pacient fins a estats avançats d’atròfia del nervi, la seva detecció precoç facilita el tractament i millora molt el pronòstic d’una malaltia que pot conduir a la ceguesa si no es tracta a temps .
Depenent del grau de malaltia el tractament es realitza amb col·liris hipotensors, amb làser o amb cirurgia.
El glaucoma agut consisteix en un accés d’hipertensió ocular que es presenta de forma sobtada, en breu espai de temps i de forma molt dolorosa. Cursa amb dolor ocular, visió borrosa i enrogiment ocular. Es produeix a conseqüència d’un bloqueig d’una estructura intraocular que coneixem com a angle iridocorneal.
Aquest bloqueig dificulta la sortida de l’humor aquós. En les ocasions en què en l’exploració rutinària del pacient que acudeix a revisió detectes certes anomalies en aquesta estructura, pots prevenir el bloqueig i impedir mitjançant una iridotomia amb làser. Aquesta tècnica realitza un petit orifici a l’iris de manera que el bloqueig no es pot produir.