La degeneració macular relacionada amb l’edat (DMAE) s’ha convertit amb els anys en un problema important de salut pública en tots els països desenvolupats. Constitueix, en efecte, la primera causa de ceguesa legal i una de les primeres causes de mala visió en el món desenvolupat.
Es denomina màcula a una petita àrea en el centre de la retina. És el punt que fem servir per mirar les coses i apreciar-les amb tot el seu detall, la zona destinada a la lectura ia la visió dels colors.
La DMAE es pot manifestar de dues maneres: forma seca o atròfica i forma humida o exsudativa. Quan aquesta patologia es detecta amb prou antelació disposem d’alguns tractaments per intentar aturar-la, depenent si la DMAE és de tipus sec o humit.
Aquesta malaltia no s’associa amb dolor ni amb cap tipus de molèstia ocular, llevat de les alteracions de la visió central . Si un pacient té com a única patologia ocular 1 DMAE mai es quedarà totalment cec, sempre conservarà la visió perifèrica que li permetrà passejar.
instruccions: amb les seves ulleres de lectura, tapeu-vos un ull i miri el punt central de la reixeta. Observi si percep els quadrats simètrics, les línies sense ondulacions i completes. En cas contrari hauria de consultar al seu oftalmòleg.
Bàsicament ens trobem dos tipus de glaucoma
· El glaucoma crònic simple
· El glaucoma agut
El glaucoma crònic simple és una malaltia del nervi òptic consistent en una atròfia progressiva del mateix, habitualment associada a una hipertensió ocular.
Existeix controvèrsia sobre el moment en què podem etiquetar a un pacient de glaucomatós, però habitualment s’accepta com a tal el pacient que ja té lesions estructurals i/o funcionals en el nervi òptic detectades per exploracions com ara l’exploració del fons d’ull, la campimetria i el OCT de nervi òptic.
Quan no es presenten aquestes alteracions qualifiquem el pacient de hipertens ocular. Atès que no tots els pacients responen igual davant les hipertensions oculars es considera més important l’exploració del nervi òptic que els valors absoluts de pressió intraocular. Per això és difícil respondre a la pregunta de “què tensions són normals a l’ull”. Podríem dir que cada pacient és un cas diferent i que en la consulta hi ha dos supòsits que ens poden cridar l’atenció:
· Una pressió intraocular per sobre de 20/21 mmHg
· L’aspecte del nervi òptic
Quan detectem un pacient sospitós de patir glaucoma es procedeix a completar el diagnòstic mitjançant la realització d’una sèrie d’exploracions complementàries com l’exploració del camp visual, l’anàlisi estructural del nervi òptic mitjançant l’OCT o la tomografia làser HRT i la paquimetria cornial per conèixer el gruix de la còrnia.
El glaucoma crònic simple és una malaltia silenciosa que no serà detectada pel propi pacient fins a estats avançats d’atròfia del nervi, la seva detecció precoç facilita el tractament i millora molt el pronòstic d’una malaltia que pot conduir a la ceguesa si no es tracta a temps .
Depenent del grau de malaltia el tractament es realitza amb col·liris hipotensors, amb làser o amb cirurgia.
El glaucoma agut consisteix en un accés d’hipertensió ocular que es presenta de forma sobtada, en breu espai de temps i de forma molt dolorosa. Cursa amb dolor ocular, visió borrosa i enrogiment ocular. Es produeix a conseqüència d’un bloqueig d’una estructura intraocular que coneixem com a angle iridocorneal.
Aquest bloqueig dificulta la sortida de l’humor aquós. En les ocasions en què en l’exploració rutinària del pacient que acudeix a revisió detectes certes anomalies en aquesta estructura, pots prevenir el bloqueig i impedir mitjançant una iridotomia amb làser. Aquesta tècnica realitza un petit orifici a l’iris de manera que el bloqueig no es pot produir.